[Bombolles de sucre]

porque nunca he tenido el corazón tan rojo

2010-09-26T21:32:00.002+01:00

TE QUIERO! lo oyes??? me escuchas bien??? si, lo sé! me escuchas, lo oyes y lo sientes! Y ME GUSTA! Me gusta saberlo...

Quiero gritar hasta rabiar de tanta felicidad que tengo dentro.

Te quiero, pero te quiero con todo mi corazón. Es como estar dentro de un huracán de sentimientos, y todos ellos de alegría.

Sabes que frase me gusta: nunca he tenido el corazón tan rojo.

És cert...

2010-08-03T21:11:00.004+01:00

Allò que t'arranca de dins, que et desfà, que et mou les entranyes, el més ocult de la teva persona.

- Ep! D'on has sortit tu?

- Jo?

- Sí, tú.

- No ho sé, sempre hi he estat, amagat, petit, ocult, observante, acariciante per les nits quan no podies dormir, somiant quan tú no podies somiar. Bé, tampoc creguis que sóc totpoderós i omnipresent eh?

- No, es clar, però em sorprèn tot plegat, esperava tenir-te fa molt temps, perquè no vas venir abans?

- No podia.

- Ah, no?

- No, no m'haguessis sabut apreciar com ho fas ara i ara tampoc me'n aniré del teu costat, no ho he fet mai, i no ho faré pas ara tampoc.

- Em reconforta, cert, aquest alè fresc sempre hi ha set, ara el noto més que mai.

- És cert...tot és cert. Hi sóc. No cal que em busquis per veure'm en tot moment, només cal que tanquis els ulls per tenir-me.

Y sudamos tanto que nos deshidratamos...

2010-05-21T15:31:00.004+01:00

... sin descansar. Palabras sinsentido en medio de poros de esta piel entremezclada con tu sabor, tu sudor, mi sudor, haciendote el amor sin cesar, sin prisas. Saboreando cada recóndito lugar de este cuerpo. Y te cuento un cuento, más bien me lo invento, porque sabes una cosa? Se me da muy bien contar el cuento según me plazca, para llevarte donde tu quieras.

Donde prefieres esta vez? Donde tú quieras, pero sabes que solo te voy a llevar de una manera no?

Adivinalo: PLACER

Continuo explorando tu cuerpo....tu cuerpo...tu cuerpo...tu cuerpo...

Ballo

2010-03-07T17:44:00.004Z

Passa el temps i continues ballant...la llum blava és més forta que mai, et deixa emportar a un altre espai, t'agafa ben fort per dins, et fa sentir única, viva, lliure, increïblement feliç, vull ballar sense parar amb tú...agafa'm de la mà, tot serà més fàcil...

Pletórica

2010-02-20T21:46:00.002Z

Hay días en los que tienes tiempo para poner tus pensamientos en orden, guardándolos en pequeños cajones (nunca os habían dicho que para relajaros teníais que guardar todo en una gran cómoda llena de pequeños cajoncitos en una habitación blanca?). Pues yo he hecho esto. Me he metido en mi habitación de color blanco y he encontrado mi cómoda.

De repente me he encontrado con mi realidad y me ha gustado (has oído eso?- me ha gustado-). Siento como un aire fresco dentro de mi, puedo respirar sin asfixiarme y sabes porque? Porque tu eres mi aire limpio, me dejas respirar, pero a la vez tú haces lo mismo.

Puedo caminar tranquilamente, sin que me hagas tropezar, hace poco que he empezado a caminar contigo, en este paseo sin fin, pero siento que podremos llevar una charla muy tranquila y que nos permitirá a la vez llevar este viaje muy lejos. Estoy pletórica y sencillamente es por la tranquilidad que me transmites y la paz interior que me proporcionas. Sé que no voy a caer, porque si caigo tu estarás para ayudarme.

[Una vida mejor es posible...eso dicen no?]

...enivrés et heureux :)

2010-02-10T22:02:00.001Z

[...et la foule vient, me jeter entre ses bras

Emportés par la foule qui nous traîne

nous entraîne

écrasés l'un contre l'autre

nous ne formons qu'un seul corp

Et le flot sans effort

nous pousse, enchaînés l'un et l'autre

et nous laisse tous deu

épanouis, enivrés et heureux...]

(La Foule, Martha WainWright versionant Edith Piaf)

http://www.youtube.com/watch?v=gaw4U--QuUc

http://www.eraseletras.com/2009/03/traduccion-la-foule-edith-piaf.html

2010-01-25T16:37:00.002Z

[...Carda un fred però tinc calor,

sóc als teus braços no hi ha lloc millor,

tot era fosc i ara és claror.

Anem de festa aquesta nit

vull que m'envegin tots els meus amics,

amb tu tinc ganes de fer el boig.

...

vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,

res mas dols que esmicolar-me lentament entre els teus dits...]

Núria (Els pets)

[perquè hi ha cançons que mereixen deixar-les escrites, tenen tanta raó...]

Petitesses...

2010-01-13T21:13:00.003Z

Sí, m'ho crec. Existeix. No hi ha dubte. El teu somriure. La teva mirada. Els teus ulls. És real.

Mai havia pogut creure en aquest tipus de coses, mai. Era massa irreal creure que pogués passar. Creuar-te amb algú i pam! No saps què ha passat, però et quedes enganxat a terra i no et pots moure.

Mai m'havia passat i ara és tan a prop. M'agrada aquest tipus de coses perquè van molt a poc a poc i de tan a poc a poc que van les pots assaborir amb més delicadesa, gaudint de cada sensació, cada paraula, cada petit moviment. És tan intens que és indescriptible.

Moltes vegades no ens en adonem de l'important d'assaborir aquestes petites coses de la vida. I d'aquestes coses està format el tot, per alguna cosa serà doncs el fet de tenir-les.

Anem amb presses i ens passen desapercebudes de la mateixa manera que la persona que les veu, són petites coses impressionants.

Jo no sé perquè, però m'apunto al grup de les petites coses i ara mateix, n'estic gaudint mil de petites coses. I tú? en quin grup t'apuntes? Passes de llarg o et quedes?

Llum...

2010-01-03T22:38:00.002Z

De sobte enmig de tota aquesta boira apareix una petita llum, cada cop s'apropa més a tu, i de sobte la tens al costat.

No saps ni d'on ha vingut, on va i perquè ve, l'únic que saps es que aquesta llum escalfa, suaument recorre cada nervi del teu cos, cada boci de pell, i et transmet aquesta dolçor i benestar que tant necessitaves.

Tornes a recordar la frase aquella que diu: el ball és el millor dels desitjos, la millor manera de transmetre-ho tot. I em quedo ballant amb tu. No se que se'n farà de la llum, però realment m'agradaria que aquesta llum hi fos tota l'estona que jo ballo amb tu.

Llum blava...

Bon Nadal desprès de tot...

2009-12-25T13:33:00.002Z

Ja no m'enrecordo de com és el sentiment de Nadal...les llumetes són purs objectes, les nadales...soroll. No sé què ha passat. Hi sóc, però no ho sento. Simplement, estic. Però estic bé.

Tot i que hi ha vegades que sentir algunes notícies et cauen com una galleda d'aigua freda. Deu ser això, que l'aigua freda amb el Nadal no pot anar junt.

Dis-m'ho. Dis-me que s'ha acabat, per a que jo pugui tornar a somiar. Dis-me que va ser un passatemps i jo em buscaré un passatemps enmig de totes aquestes nadales.

Nadal...Bon Nadal, això diuen desprès de tot.

I és cert, totes les coses bones venen precedides per un "Bon". Bon dia. Bon Nadal.

Però si, és bo...

2009-12-20T11:25:00.004Z

Sí, tens raó. Tot el que em diguis és veritat, és cert. Però jo continuaré dient-ne que és mentida. Que no, que NO. Perquè sempre acabes tenint raó i jo em quedo com una nena petita a qui li han dit que no ho torni a fer més, l'han renyat i l'han posat de cara a la paret.

M'entusiasma la manera que tens de demostrar-me que tens bons arguments, de dir-me que és bo sentir-se sol i si, tens raó.

Però jo no te la penso donar. Perquè em fa por estar sola, vull saber únicament que hi ha algú al meu costat, que estàs al meu costat recolzant-me. Però sí, tens raó, és bo estar sol.

Perquè m'entusiasma la manera que tens de viure el món que t'envolta. M'entusiasma. I sí, és bo estar sol, però no és bona la solitud.

2009-12-13T22:32:00.001Z

Brrrr....y que bien que sientan unas dulces palabras al oïdo....

2009-12-10T23:29:00.002Z

Saps què significa això no?

Que TÚ en tens la culpa!

I no...no em vinguis dient una altra vegada que és per culpa d'ell en temps passat, no. És culpa teva en temps passat pròxim.

Per què?

2009-11-26T23:03:00.006Z

Per què li diuen amor...

...quan volen dir sexe?

(Mentides, tot són simplement...mentides)

2009-10-21T18:18:00.002+01:00

Ni bitllets d'anada...

Ni bitllets de tornada...

Ni flors al rebre'm...

Ni esmorzars de bon matí quan m'aixeco...

Ni veure't somriure...

Ni RES amb tú...

Jo ja tinc el meu bitllet d'anada...

...el meu bitllet de tornada

...el meu girasol i la meva amapola esperant-me a l'habitació

...i esmorzars llegint aquell bon llibre tota sola mentre sento la estúpida televisió

...el reflex del meu somriure al mirall

...i TOT amb mi

Tant i tant i tant...

2009-09-29T20:57:00.002+01:00

Saps aquell moment en que l'estòmac se't regira tant i tant i tant que no pots ni caminar i els pulmons s'apreten tant i tant i tant que no pots ni respirar?

Saps aquell moment en que el teu cervell només fa que donar-li voltes a la mateixa idea i maleeixes cada 20 segons la realitat passada perquè la realitat present no la pots viure per culpa d'alguna cosa del passat?

Doncs...si, ho sé.

Doncs...si, ho visc.

Decisions

2009-09-03T23:38:00.005+01:00

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.

Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.

Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.

Però...algú sap quina és la millor opció?

Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.

Difícil decisió...

Somnis o realitats?

2009-08-05T23:06:00.003+01:00

Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.

Els 6 sentits...

2009-08-04T18:10:00.004+01:00

Cales perdudes en paratges verges, lliures d'haver set ocupades per mans culpables.

Aigua turquesa, que et recorda el mes profund dels somnis, aquells en els quals quan hi ets no pots escapar; aquells que t'atrapen l'anima i no te la deslliuren encara que tu vulguis.

Brisa que respon a la paraula tranquil·litat, que porta paraules de pau.

Olor de sal, que s'impregna en els sentits i et porta tota la eternitat per poder oblidar-la.

Arena suau, que s'escola pels dits igual de lent com baixa per un rellotge d'arena.

Fragilitat en els sorolls que entren en perfecta consonancia amb els batecs del cor.

Puc ser somiadora, bohemia, imaginativa, pero se tambe que unicament quan es conjuguen els elements i els sentits en aquest espai, hi soc jo amb totes les peces anteriorment perdudes del trenclacosques de la meva vida...

Y ya lo dicen...

2009-07-16T13:04:00.007+01:00

...por la noche, todos los GATOS són pardos.

Res

2009-06-24T22:17:00.002+01:00

Digam-ho amb silenci...però...digam-ho.

Agafa el pinzell i pinta!

2009-06-17T21:53:00.003+01:00

Poc a poc baixes suau...la pell respon a aquestes petites senyals de vida...no ho sé com ho fas, però ho fas, em despertes...

Feia tant temps que no tornava a sentir aquesta sensació, aquestes ganes, aquesta brisa suau que acaricia el meu cos...

Com un pinzell sobre un llenç blanc, jo soc el llenç i tu el pinzell, ho vols ser?

Començarem pel color verd, m'agrada aquest color, donarem a la meva vida un toc de color de la esperança, la tranquilitat, les muntanyes i sobretot...la calma. Dibuixa linies sinuoses, fines, delicades, permetent desxifrar encara una mica d'aquest llenç.

Vull continuar pel color blau...aquest blau de mar, que et fa tancar els ulls tan fort que no vols obrir-los, ja que l'olor et transporta lluny d'aquí, aquesta olor de sal, i frescor, de llibertat i de tranquil·litat...

I després continua pel vermell, sempre va bé pintar amb vermell, diuen que és el color de la passió, que pintant amb ell dones agressivitat, amor, passió...jo crec que es un color que embriaga per ell sol, et transporta al món dels sentits.

D'aquests sentits ferotges però a la vegada apassionats...m'agrada.

I per acabar tocs de color lila, per què no? Un color de feminitat, de lluita, de seducció...

Em miro, crec que amb tots ells puc començar, però una obra d'art ja ho diuen, sempre està inacabada...

No guardis els pinzells...pot ser que et facin falta dintre de poc...

(i em desperto...és real?)

Compro somriures

2009-05-24T19:42:00.004+01:00

Estimo els somriures. Gràcies a això, sé com fer-me amb més amics i com tenir més somriures, particularment somriures genuïns.

Perquè n'hi ha de sarcàstics, artificials, diplomàtics. Hi ha molts somriures que no produeixen satisfacció i que, per el contrari, poden crear sospita o temor, no?

Però un somriure genuí ens dòna una sensació de frescor, única per a l'ésser humà.

Si aquest és el somriure al que aspirem, nosaltres mateixos hem de crear les causes per a que apareixi.

Em vols somriure?:)

Jo ja saps que et somriure tot el que vulguis...

Una estona de cel...

2009-05-11T23:16:00.002+01:00

....ja no importa el demés!

Passa el temps, els dies, els mesos, els anys i pam! apareix, del no res. Les vostres vides han canviat, us heu fet grans, no us heu vist mai, però hi ha algo que continua intacte, aquell misteri que us envolta.

Aquella sensació de pau, tranquil·litat, de voler saber més, de voler donar-ho tot, de calma, de felicitat, de ser un mateix. I també clar, ara mateix, de riscs, de temptacions, de flama que es torna a encendre.

Com ha passat? No ho sabeu. De moment no hi ha res a fer, coneixer-se, esperar, qui sap? No som pedres en el camí, som una desviació del camí, el riu torna al seu curs natural, malgrat que ara hi hagi comportes que l'aturin, però aquestes portes es poden obrir poc a poc...

Esperar, simplement esperar...

Cantaràs aquestes cançons algún dia a cau d'orella?

Ensenyaras a tocar amb guitarra: una estona de cel?

Gel...

2009-05-06T12:46:00.002+01:00

Pot ser una persona, freda com el gel?

Ho ha de ser?

Moments

2009-05-02T19:32:00.002+01:00

És possible que un instant et canvii tots els teus principis, les teves idees i les teves emocions? Definitivament, sí. Mai ho hagués pensat. Mai m'hagués parat a pensar ni a imaginar fets o moments que em passarien que ni jo mateixa en somnis m'hagués parat a pensar.

Passa de sobte, sense saber perquè, però igual que no sas el perquè, t'agrada. T'agrada i molt. Moltíssim. Et fa estar bé, segura de tu mateixa, fa crèixer la teva autoestima, sí, la estima cap a un mateix. I m'encanta aquesta sensació.

Sí, és un dels meus moments alts, molt alts, igual que n'hi ha d'altres que són els moments baixos, però aquest no.

Mai saps quan passarà i quan no, ni saps què et fa tenir aquesta sensació, però pel simple fet de ser-hi ja estàs bé i sabent que tot continua igual que sempre, també. Bé, potser de vegades penses, perquè no hi ha un més enllà?

Et pares a pensar, i dius, temps al temps, com vas dir...el temps ho diu tot, tant per a positiu com per a negatiu.

Però el que compta...avui estic molt bé, tot i ser una altra cosa creada pel meu cap.

Quin títol hi poso?

2009-04-28T20:56:00.005+01:00

Et pares...mires...penses...observes...quina conclusió en treus? no ho saps.

Feia pocs dies que semblava que visquessis en un nuvol de cotó fluix, hi havia algo que t'hi feia estar-hi, algú que no sabies, no ho saps...el que si que sabies era que per fi podies reconèixer la sensació de felicitat una altra vegada després de molt de temps sense sentir-la, palpar-la, acariciar-la suament amb la punta dels dits, podies notar com passava sense adonar-te pel mig dels cabells, sentir-me de nou especial, però ara què ha passat?

De sobte hi ha alguna cosa que sents, que et fa parar a pensar i dius, tot era imaginació meva? Era la meva necessitat de sentir aquesta frescor que m'acariciava? Aquesta dolçor? Tampoc ho saps, només saps que ara notes una sensació de buidor, no saps exactament què sentir, si ser feliç o no, si continuar anhelant allò que et feia ser feliç o simplement deixar correr el temps i que el temps et tregui de les teves entranyes allò que tant et feia estar a gust i que continués sent com sempre tot plegat.

És possible? Potser de vegades la única resposta està en no voler cap resposta, i deixar que aquest temps que ara veus passar tant lentament, et digui realment qui ets, col·loqui cada cosa al seu lloc i et digui si allò que anhelaves és per tú. O no.

El temps ho diu tot, ho posa tot a lloc.

És dificil conviure-hi...

I si dic que vull...

Tornarà la sensació de fa uns dies?

Felicitat indescriptible...

2009-04-20T22:29:00.000+01:00

Shhhht mira quin dia és avui....fixa-t'hi bé...és un gran dia. Perquè? no és el meu aniversari, ni una data especial, ni ha passat res fora del normal, ni he guanyat un gran premi, però al cap i a la fi, és un gran dia. Perquè? Vols que et respongui perquè? Estàs viva. Ets tú. Ets feliç. No hi ha més.

La gent busca grans miracles, grans invencions, grans somnis, grans realitats però que fàcil i que propera està la felicitat, que aprop. Sí, puc ser bohèmia, somiadora, viure lluny d'aquí, però no creieu que tot és molt més senzill sense buscar-ho?

No he tingut res del que he dit abans, però he tingut gran gent, grans moments, grans petits detalls i simples, grans finals que posen principis, grans principis que no posen final, en fi...únicament el saber valorar-los em crea el que jo dic...FELICITAT MÀXIMA, sensació indescriptible, que posa un principi de moltes coses, ja veieu, que fàcil és estar com mai.

3, 2, 1...acció!

Y dicen...nunca cambies con el mundo, tú cambia al mundo, no él a ti.

[Gran Cigronada, Grans P/C i Grans Caps! :)]

2009-04-15T14:05:00.000+01:00

Nunca es demasiado tarde...pa' comerte la vida...

...de un solo bocao!

[El pasado ya se fué y el presente camina de tu lao'...PUERTO PRESENTE]

Cigronada 09'...comença!

Solo...

2009-04-13T11:42:00.000+01:00

Miento cuando digo que no, miento cuando digo que si, porque ni yo se que quiero, sabes que quieres tú?, sabes que quieres cuando me miras?

A lo mejor también te estoy mintiendo cuando digo que no sé lo que quiero...porque si, si que sé que quiero, lo único que pretendo és despistarte con mi cara de niña buena...

Esa cara que mira y parece no haber roto nunca un plato, quiero romper ese plato, quiero comerme el mundo sin que se me coma él a mi.

Lo quiero todo, quiero sentir la brisa de la tranquilidad entre mis rizos y quiero que desaparezcas de una vez, vete, déjame, no quiero oirte, no quiero nada tuyo.

Deja que pasen a través de mis oidos voces que endulzan mi mente, ojos que me miran y quieren deshacer mi alma, abrazos que me quieren atar para que no me caiga...yo quiero eso, no te quiero a ti...

Yo solo quiero eso, es mucho? Aunque te duela, soy FELIZ

Principi

2009-04-12T15:25:00.001+01:00

Diuen que per crear es necessita inspiració...inspiració, gran paraula...

De vegades inspires, però no tens temps ni suficient aire per fer-ho...

De vegades expires, perquè dins teu hi sobra alguna cosa, i necessites fer-ho...

però sempre, sempre, hi ha alguna cosa que t'empeny a tenir aquesta inspiració per...

...COMENÇAR!