divendres, 25 de desembre del 2009

Bon Nadal desprès de tot...

Ja no m'enrecordo de com és el sentiment de Nadal...les llumetes són purs objectes, les nadales...soroll. No sé què ha passat. Hi sóc, però no ho sento. Simplement, estic. Però estic .
Tot i que hi ha vegades que sentir algunes notícies et cauen com una galleda d'aigua freda. Deu ser això, que l'aigua freda amb el Nadal no pot anar junt.
Dis-m'ho. Dis-me que s'ha acabat, per a que jo pugui tornar a somiar. Dis-me que va ser un passatemps i jo em buscaré un passatemps enmig de totes aquestes nadales.

Nadal...Bon Nadal, això diuen desprès de tot.

I és cert, totes les coses bones venen precedides per un "Bon". Bon dia. Bon Nadal.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Però si, és bo...

Sí, tens raó. Tot el que em diguis és veritat, és cert. Però jo continuaré dient-ne que és mentida. Que no, que NO. Perquè sempre acabes tenint raó i jo em quedo com una nena petita a qui li han dit que no ho torni a fer més, l'han renyat i l'han posat de cara a la paret.
M'entusiasma la manera que tens de demostrar-me que tens bons arguments, de dir-me que és bo sentir-se sol i si, tens raó.

Però jo no te la penso donar. Perquè em fa por estar sola, vull saber únicament que hi ha algú al meu costat, que estàs al meu costat recolzant-me. Però sí, tens raó, és bo estar sol.

Perquè m'entusiasma la manera que tens de viure el món que t'envolta. M'entusiasma. I sí, és bo estar sol, però no és bona la solitud.

diumenge, 13 de desembre del 2009




Brrrr....y que bien que sientan unas dulces palabras al oïdo....

dijous, 10 de desembre del 2009

Saps què significa això no?




Que en tens la culpa!



I no...no em vinguis dient una altra vegada que és per culpa d'ell en temps passat, no. És culpa teva en temps passat pròxim.

dijous, 26 de novembre del 2009

Per què?




Per què li diuen amor...


...quan volen dir sexe?



(Mentides, tot són simplement...mentides)

dimecres, 21 d’octubre del 2009


Ni bitllets d'anada...

Ni bitllets de tornada...

Ni flors al rebre'm...

Ni esmorzars de bon matí quan m'aixeco...

Ni veure't somriure...

Ni RES amb tú...



Jo ja tinc el meu bitllet d'anada...

...el meu bitllet de tornada

...el meu girasol i la meva amapola esperant-me a l'habitació

...i esmorzars llegint aquell bon llibre tota sola mentre sento la estúpida televisió

...el reflex del meu somriure al mirall

...i TOT amb mi

dimarts, 29 de setembre del 2009

Tant i tant i tant...

Saps aquell moment en que l'estòmac se't regira tant i tant i tant que no pots ni caminar i els pulmons s'apreten tant i tant i tant que no pots ni respirar?


Saps aquell moment en que el teu cervell només fa que donar-li voltes a la mateixa idea i maleeixes cada 20 segons la realitat passada perquè la realitat present no la pots viure per culpa d'alguna cosa del passat?


Doncs...si, ho sé.

Doncs...si, ho visc.

dijous, 3 de setembre del 2009

Decisions

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.


Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.


Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.


Però...algú sap quina és la millor opció?


Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.





Difícil decisió...

dimecres, 5 d’agost del 2009

Somnis o realitats?


Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Els 6 sentits...

Cales perdudes en paratges verges, lliures d'haver set ocupades per mans culpables.




Aigua turquesa, que et recorda el mes profund dels somnis, aquells en els quals quan hi ets no pots escapar; aquells que t'atrapen l'anima i no te la deslliuren encara que tu vulguis.




Brisa que respon a la paraula tranquil·litat, que porta paraules de pau.




Olor de sal, que s'impregna en els sentits i et porta tota la eternitat per poder oblidar-la.




Arena suau, que s'escola pels dits igual de lent com baixa per un rellotge d'arena.




Fragilitat en els sorolls que entren en perfecta consonancia amb els batecs del cor.




Puc ser somiadora, bohemia, imaginativa, pero se tambe que unicament quan es conjuguen els elements i els sentits en aquest espai, hi soc jo amb totes les peces anteriorment perdudes del trenclacosques de la meva vida...

dijous, 16 de juliol del 2009

Y ya lo dicen...

...por la noche, todos los GATOS són pardos.
























dimecres, 24 de juny del 2009

Res

Digam-ho amb silenci...però...digam-ho.

dimecres, 17 de juny del 2009

Agafa el pinzell i pinta!


Poc a poc baixes suau...la pell respon a aquestes petites senyals de vida...no ho sé com ho fas, però ho fas, em despertes...

Feia tant temps que no tornava a sentir aquesta sensació, aquestes ganes, aquesta brisa suau que acaricia el meu cos...

Com un pinzell sobre un llenç blanc, jo soc el llenç i tu el pinzell, ho vols ser?


Començarem pel color verd, m'agrada aquest color, donarem a la meva vida un toc de color de la esperança, la tranquilitat, les muntanyes i sobretot...la calma. Dibuixa linies sinuoses, fines, delicades, permetent desxifrar encara una mica d'aquest llenç.

Vull continuar pel color blau...aquest blau de mar, que et fa tancar els ulls tan fort que no vols obrir-los, ja que l'olor et transporta lluny d'aquí, aquesta olor de sal, i frescor, de llibertat i de tranquil·litat...

I després continua pel vermell, sempre va bé pintar amb vermell, diuen que és el color de la passió, que pintant amb ell dones agressivitat, amor, passió...jo crec que es un color que embriaga per ell sol, et transporta al món dels sentits.

D'aquests sentits ferotges però a la vegada apassionats...m'agrada.


I per acabar tocs de color lila, per què no? Un color de feminitat, de lluita, de seducció...


Em miro, crec que amb tots ells puc començar, però una obra d'art ja ho diuen, sempre està inacabada...

No guardis els pinzells...pot ser que et facin falta dintre de poc...




(i em desperto...és real?)





diumenge, 24 de maig del 2009

Compro somriures


Estimo els somriures. Gràcies a això, sé com fer-me amb més amics i com tenir més somriures, particularment somriures genuïns.

Perquè n'hi ha de sarcàstics, artificials, diplomàtics. Hi ha molts somriures que no produeixen satisfacció i que, per el contrari, poden crear sospita o temor, no?

Però un somriure genuí ens dòna una sensació de frescor, única per a l'ésser humà.

Si aquest és el somriure al que aspirem, nosaltres mateixos hem de crear les causes per a que apareixi.




Em vols somriure?:)
Jo ja saps que et somriure tot el que vulguis...

dilluns, 11 de maig del 2009

Una estona de cel...


....ja no importa el demés!



Passa el temps, els dies, els mesos, els anys i pam! apareix, del no res. Les vostres vides han canviat, us heu fet grans, no us heu vist mai, però hi ha algo que continua intacte, aquell misteri que us envolta.

Aquella sensació de pau, tranquil·litat, de voler saber més, de voler donar-ho tot, de calma, de felicitat, de ser un mateix. I també clar, ara mateix, de riscs, de temptacions, de flama que es torna a encendre.

Com ha passat? No ho sabeu. De moment no hi ha res a fer, coneixer-se, esperar, qui sap? No som pedres en el camí, som una desviació del camí, el riu torna al seu curs natural, malgrat que ara hi hagi comportes que l'aturin, però aquestes portes es poden obrir poc a poc...


Esperar, simplement esperar...

Cantaràs aquestes cançons algún dia a cau d'orella?

Ensenyaras a tocar amb guitarra: una estona de cel?

dimecres, 6 de maig del 2009

Gel...


Pot ser una persona, freda com el gel?


Ho ha de ser?

dissabte, 2 de maig del 2009

Moments

És possible que un instant et canvii tots els teus principis, les teves idees i les teves emocions? Definitivament, sí. Mai ho hagués pensat. Mai m'hagués parat a pensar ni a imaginar fets o moments que em passarien que ni jo mateixa en somnis m'hagués parat a pensar.
Passa de sobte, sense saber perquè, però igual que no sas el perquè, t'agrada. T'agrada i molt. Moltíssim. Et fa estar bé, segura de tu mateixa, fa crèixer la teva autoestima, sí, la estima cap a un mateix. I m'encanta aquesta sensació.
Sí, és un dels meus moments alts, molt alts, igual que n'hi ha d'altres que són els moments baixos, però aquest no.
Mai saps quan passarà i quan no, ni saps què et fa tenir aquesta sensació, però pel simple fet de ser-hi ja estàs bé i sabent que tot continua igual que sempre, també. Bé, potser de vegades penses, perquè no hi ha un més enllà?
Et pares a pensar, i dius, temps al temps, com vas dir...el temps ho diu tot, tant per a positiu com per a negatiu.
Però el que compta...avui estic molt bé, tot i ser una altra cosa creada pel meu cap.

dimarts, 28 d’abril del 2009

Quin títol hi poso?


Et pares...mires...penses...observes...quina conclusió en treus? no ho saps.

Feia pocs dies que semblava que visquessis en un nuvol de cotó fluix, hi havia algo que t'hi feia estar-hi, algú que no sabies, no ho saps...el que si que sabies era que per fi podies reconèixer la sensació de felicitat una altra vegada després de molt de temps sense sentir-la, palpar-la, acariciar-la suament amb la punta dels dits, podies notar com passava sense adonar-te pel mig dels cabells, sentir-me de nou especial, però ara què ha passat?


De sobte hi ha alguna cosa que sents, que et fa parar a pensar i dius, tot era imaginació meva? Era la meva necessitat de sentir aquesta frescor que m'acariciava? Aquesta dolçor? Tampoc ho saps, només saps que ara notes una sensació de buidor, no saps exactament què sentir, si ser feliç o no, si continuar anhelant allò que et feia ser feliç o simplement deixar correr el temps i que el temps et tregui de les teves entranyes allò que tant et feia estar a gust i que continués sent com sempre tot plegat.


És possible? Potser de vegades la única resposta està en no voler cap resposta, i deixar que aquest temps que ara veus passar tant lentament, et digui realment qui ets, col·loqui cada cosa al seu lloc i et digui si allò que anhelaves és per tú. O no.


El temps ho diu tot, ho posa tot a lloc.
És dificil conviure-hi...


I si dic que vull...
Tornarà la sensació de fa uns dies?

dilluns, 20 d’abril del 2009

Felicitat indescriptible...


Shhhht mira quin dia és avui....fixa-t'hi bé...és un gran dia. Perquè? no és el meu aniversari, ni una data especial, ni ha passat res fora del normal, ni he guanyat un gran premi, però al cap i a la fi, és un gran dia. Perquè? Vols que et respongui perquè? Estàs viva. Ets tú. Ets feliç. No hi ha més.

La gent busca grans miracles, grans invencions, grans somnis, grans realitats però que fàcil i que propera està la felicitat, que aprop. Sí, puc ser bohèmia, somiadora, viure lluny d'aquí, però no creieu que tot és molt més senzill sense buscar-ho?

No he tingut res del que he dit abans, però he tingut gran gent, grans moments, grans petits detalls i simples, grans finals que posen principis, grans principis que no posen final, en fi...únicament el saber valorar-los em crea el que jo dic...FELICITAT MÀXIMA, sensació indescriptible, que posa un principi de moltes coses, ja veieu, que fàcil és estar com mai.


3, 2, 1...acció!


Y dicen...nunca cambies con el mundo, tú cambia al mundo, no él a ti.



[Gran Cigronada, Grans P/C i Grans Caps! :)]

dimecres, 15 d’abril del 2009

Nunca es demasiado tarde...pa' comerte la vida...


...de un solo bocao!



[El pasado ya se fué y el presente camina de tu lao'...PUERTO PRESENTE]
Cigronada 09'...comença!

dilluns, 13 d’abril del 2009

Solo...


Miento cuando digo que no, miento cuando digo que si, porque ni yo se que quiero, sabes que quieres tú?, sabes que quieres cuando me miras?

A lo mejor también te estoy mintiendo cuando digo que no sé lo que quiero...porque si, si que sé que quiero, lo único que pretendo és despistarte con mi cara de niña buena...

Esa cara que mira y parece no haber roto nunca un plato, quiero romper ese plato, quiero comerme el mundo sin que se me coma él a mi.

Lo quiero todo, quiero sentir la brisa de la tranquilidad entre mis rizos y quiero que desaparezcas de una vez, vete, déjame, no quiero oirte, no quiero nada tuyo.

Deja que pasen a través de mis oidos voces que endulzan mi mente, ojos que me miran y quieren deshacer mi alma, abrazos que me quieren atar para que no me caiga...yo quiero eso, no te quiero a ti...


Yo solo quiero eso, es mucho? Aunque te duela, soy FELIZ

diumenge, 12 d’abril del 2009

Principi




Diuen que per crear es necessita inspiració...inspiració, gran paraula...

De vegades inspires, però no tens temps ni suficient aire per fer-ho...

De vegades expires, perquè dins teu hi sobra alguna cosa, i necessites fer-ho...

però sempre, sempre, hi ha alguna cosa que t'empeny a tenir aquesta inspiració per...


...COMENÇAR!