Somnis o realitats?

Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.

Els 6 sentits...

Cales perdudes en paratges verges, lliures d'haver set ocupades per mans culpables.

Aigua turquesa, que et recorda el mes profund dels somnis, aquells en els quals quan hi ets no pots escapar; aquells que t'atrapen l'anima i no te la deslliuren encara que tu vulguis.

Brisa que respon a la paraula tranquil·litat, que porta paraules de pau.

Olor de sal, que s'impregna en els sentits i et porta tota la eternitat per poder oblidar-la.

Arena suau, que s'escola pels dits igual de lent com baixa per un rellotge d'arena.

Fragilitat en els sorolls que entren en perfecta consonancia amb els batecs del cor.

Puc ser somiadora, bohemia, imaginativa, pero se tambe que unicament quan es conjuguen els elements i els sentits en aquest espai, hi soc jo amb totes les peces anteriorment perdudes del trenclacosques de la meva vida...