Et pares...mires...penses...observes...quina conclusió en treus? no ho saps.
Feia pocs dies que semblava que visquessis en un nuvol de cotó fluix, hi havia algo que t'hi feia estar-hi, algú que no sabies, no ho saps...el que si que sabies era que per fi podies reconèixer la sensació de felicitat una altra vegada després de molt de temps sense sentir-la, palpar-la, acariciar-la suament amb la punta dels dits, podies notar com passava sense adonar-te pel mig dels cabells, sentir-me de nou especial, però ara què ha passat?
De sobte hi ha alguna cosa que sents, que et fa parar a pensar i dius, tot era imaginació meva? Era la meva necessitat de sentir aquesta frescor que m'acariciava? Aquesta dolçor? Tampoc ho saps, només saps que ara notes una sensació de buidor, no saps exactament què sentir, si ser feliç o no, si continuar anhelant allò que et feia ser feliç o simplement deixar correr el temps i que el temps et tregui de les teves entranyes allò que tant et feia estar a gust i que continués sent com sempre tot plegat.
És possible? Potser de vegades la única resposta està en no voler cap resposta, i deixar que aquest temps que ara veus passar tant lentament, et digui realment qui ets, col·loqui cada cosa al seu lloc i et digui si allò que anhelaves és per tú. O no.
El temps ho diu tot, ho posa tot a lloc.
És dificil conviure-hi...
I si dic que vull...
Tornarà la sensació de fa uns dies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada