diumenge, 26 de setembre de 2010

porque nunca he tenido el corazón tan rojo

TE QUIERO! lo oyes??? me escuchas bien??? si, lo sé! me escuchas, lo oyes y lo sientes! Y ME GUSTA! Me gusta saberlo...

Quiero gritar hasta rabiar de tanta felicidad que tengo dentro.

Te quiero, pero te quiero con todo mi corazón. Es como estar dentro de un huracán de sentimientos, y todos ellos de alegría.

Sabes que frase me gusta: nunca he tenido el corazón tan rojo.

dimarts, 3 d’agost de 2010

És cert...

Allò que t'arranca de dins, que et desfà, que et mou les entranyes, el més ocult de la teva persona.

- Ep! D'on has sortit tu?
- Jo?
- Sí, tú.
- No ho sé, sempre hi he estat, amagat, petit, ocult, observante, acariciante per les nits quan no podies dormir, somiant quan tú no podies somiar. Bé, tampoc creguis que sóc totpoderós i omnipresent eh?
- No, es clar, però em sorprèn tot plegat, esperava tenir-te fa molt temps, perquè no vas venir abans?
- No podia.
- Ah, no?
- No, no m'haguessis sabut apreciar com ho fas ara i ara tampoc me'n aniré del teu costat, no ho he fet mai, i no ho faré pas ara tampoc.
- Em reconforta, cert, aquest alè fresc sempre hi ha set, ara el noto més que mai.
- És cert...tot és cert. Hi sóc. No cal que em busquis per veure'm en tot moment, només cal que tanquis els ulls per tenir-me.

divendres, 21 de maig de 2010

Y sudamos tanto que nos deshidratamos...


... sin descansar. Palabras sinsentido en medio de poros de esta piel entremezclada con tu sabor, tu sudor, mi sudor, haciendote el amor sin cesar, sin prisas. Saboreando cada recóndito lugar de este cuerpo. Y te cuento un cuento, más bien me lo invento, porque sabes una cosa? Se me da muy bien contar el cuento según me plazca, para llevarte donde tu quieras.

Donde prefieres esta vez? Donde tú quieras, pero sabes que solo te voy a llevar de una manera no?

Adivinalo: PLACER


Continuo explorando tu cuerpo....tu cuerpo...tu cuerpo...tu cuerpo...

diumenge, 7 de març de 2010

Ballo

Passa el temps i continues ballant...la llum blava és més forta que mai, et deixa emportar a un altre espai, t'agafa ben fort per dins, et fa sentir única, viva, lliure, increïblement feliç, vull ballar sense parar amb tú...agafa'm de la mà, tot serà més fàcil...

:)

dissabte, 20 de febrer de 2010

Pletórica


Hay días en los que tienes tiempo para poner tus pensamientos en orden, guardándolos en pequeños cajones (nunca os habían dicho que para relajaros teníais que guardar todo en una gran cómoda llena de pequeños cajoncitos en una habitación blanca?). Pues yo he hecho esto. Me he metido en mi habitación de color blanco y he encontrado mi cómoda.

De repente me he encontrado con mi realidad y me ha gustado (has oído eso?- me ha gustado-). Siento como un aire fresco dentro de mi, puedo respirar sin asfixiarme y sabes porque? Porque tu eres mi aire limpio, me dejas respirar, pero a la vez tú haces lo mismo.
Puedo caminar tranquilamente, sin que me hagas tropezar, hace poco que he empezado a caminar contigo, en este paseo sin fin, pero siento que podremos llevar una charla muy tranquila y que nos permitirá a la vez llevar este viaje muy lejos. Estoy pletórica y sencillamente es por la tranquilidad que me transmites y la paz interior que me proporcionas. Sé que no voy a caer, porque si caigo tu estarás para ayudarme.


[Una vida mejor es posible...eso dicen no?]

dimecres, 10 de febrer de 2010

...enivrés et heureux :)

[...et la foule vient, me jeter entre ses bras
Emportés par la foule qui nous traîne
nous entraîne
écrasés l'un contre l'autre
nous ne formons qu'un seul corp

Et le flot sans effort
nous pousse, enchaînés l'un et l'autre
et nous laisse tous deu
épanouis, enivrés et heureux...]

(La Foule, Martha WainWright versionant Edith Piaf)



dilluns, 25 de gener de 2010


[...Carda un fred però tinc calor,
sóc als teus braços no hi ha lloc millor,
tot era fosc i ara és claror.

Anem de festa aquesta nit
vull que m'envegin tots els meus amics,
amb tu tinc ganes de fer el boig.

...
vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,
res mas dols que esmicolar-me lentament entre els teus dits...]




Núria (Els pets)


[perquè hi ha cançons que mereixen deixar-les escrites, tenen tanta raó...]

dimecres, 13 de gener de 2010

Petitesses...


Sí, m'ho crec. Existeix. No hi ha dubte. El teu somriure. La teva mirada. Els teus ulls. És real.
Mai havia pogut creure en aquest tipus de coses, mai. Era massa irreal creure que pogués passar. Creuar-te amb algú i pam! No saps què ha passat, però et quedes enganxat a terra i no et pots moure.
Mai m'havia passat i ara és tan a prop. M'agrada aquest tipus de coses perquè van molt a poc a poc i de tan a poc a poc que van les pots assaborir amb més delicadesa, gaudint de cada sensació, cada paraula, cada petit moviment. És tan intens que és indescriptible.
Moltes vegades no ens en adonem de l'important d'assaborir aquestes petites coses de la vida. I d'aquestes coses està format el tot, per alguna cosa serà doncs el fet de tenir-les.
Anem amb presses i ens passen desapercebudes de la mateixa manera que la persona que les veu, són petites coses impressionants.
Jo no sé perquè, però m'apunto al grup de les petites coses i ara mateix, n'estic gaudint mil de petites coses. I tú? en quin grup t'apuntes? Passes de llarg o et quedes?

diumenge, 3 de gener de 2010

Llum...

De sobte enmig de tota aquesta boira apareix una petita llum, cada cop s'apropa més a tu, i de sobte la tens al costat.
No saps ni d'on ha vingut, on va i perquè ve, l'únic que saps es que aquesta llum escalfa, suaument recorre cada nervi del teu cos, cada boci de pell, i et transmet aquesta dolçor i benestar que tant necessitaves.

Tornes a recordar la frase aquella que diu: el ball és el millor dels desitjos, la millor manera de transmetre-ho tot. I em quedo ballant amb tu. No se que se'n farà de la llum, però realment m'agradaria que aquesta llum hi fos tota l'estona que jo ballo amb tu.

Llum blava...