porque nunca he tenido el corazón tan rojo

TE QUIERO! lo oyes??? me escuchas bien??? si, lo sé! me escuchas, lo oyes y lo sientes! Y ME GUSTA! Me gusta saberlo...

Quiero gritar hasta rabiar de tanta felicidad que tengo dentro.

Te quiero, pero te quiero con todo mi corazón. Es como estar dentro de un huracán de sentimientos, y todos ellos de alegría.

Sabes que frase me gusta: nunca he tenido el corazón tan rojo.

És cert...

Allò que t'arranca de dins, que et desfà, que et mou les entranyes, el més ocult de la teva persona.

- Ep! D'on has sortit tu?

- Jo?

- Sí, tú.

- No ho sé, sempre hi he estat, amagat, petit, ocult, observante, acariciante per les nits quan no podies dormir, somiant quan tú no podies somiar. Bé, tampoc creguis que sóc totpoderós i omnipresent eh?

- No, es clar, però em sorprèn tot plegat, esperava tenir-te fa molt temps, perquè no vas venir abans?

- No podia.

- Ah, no?

- No, no m'haguessis sabut apreciar com ho fas ara i ara tampoc me'n aniré del teu costat, no ho he fet mai, i no ho faré pas ara tampoc.

- Em reconforta, cert, aquest alè fresc sempre hi ha set, ara el noto més que mai.

- És cert...tot és cert. Hi sóc. No cal que em busquis per veure'm en tot moment, només cal que tanquis els ulls per tenir-me.

Y sudamos tanto que nos deshidratamos...

... sin descansar. Palabras sinsentido en medio de poros de esta piel entremezclada con tu sabor, tu sudor, mi sudor, haciendote el amor sin cesar, sin prisas. Saboreando cada recóndito lugar de este cuerpo. Y te cuento un cuento, más bien me lo invento, porque sabes una cosa? Se me da muy bien contar el cuento según me plazca, para llevarte donde tu quieras.

Donde prefieres esta vez? Donde tú quieras, pero sabes que solo te voy a llevar de una manera no?

Adivinalo: PLACER

Continuo explorando tu cuerpo....tu cuerpo...tu cuerpo...tu cuerpo...

Ballo

Passa el temps i continues ballant...la llum blava és més forta que mai, et deixa emportar a un altre espai, t'agafa ben fort per dins, et fa sentir única, viva, lliure, increïblement feliç, vull ballar sense parar amb tú...agafa'm de la mà, tot serà més fàcil...

:)

Pletórica

Hay días en los que tienes tiempo para poner tus pensamientos en orden, guardándolos en pequeños cajones (nunca os habían dicho que para relajaros teníais que guardar todo en una gran cómoda llena de pequeños cajoncitos en una habitación blanca?). Pues yo he hecho esto. Me he metido en mi habitación de color blanco y he encontrado mi cómoda.

De repente me he encontrado con mi realidad y me ha gustado (has oído eso?- me ha gustado-). Siento como un aire fresco dentro de mi, puedo respirar sin asfixiarme y sabes porque? Porque tu eres mi aire limpio, me dejas respirar, pero a la vez tú haces lo mismo.

Puedo caminar tranquilamente, sin que me hagas tropezar, hace poco que he empezado a caminar contigo, en este paseo sin fin, pero siento que podremos llevar una charla muy tranquila y que nos permitirá a la vez llevar este viaje muy lejos. Estoy pletórica y sencillamente es por la tranquilidad que me transmites y la paz interior que me proporcionas. Sé que no voy a caer, porque si caigo tu estarás para ayudarme.

[Una vida mejor es posible...eso dicen no?]

...enivrés et heureux :)

[...et la foule vient, me jeter entre ses bras

Emportés par la foule qui nous traîne

nous entraîne

écrasés l'un contre l'autre

nous ne formons qu'un seul corp

Et le flot sans effort

nous pousse, enchaînés l'un et l'autre

et nous laisse tous deu

épanouis, enivrés et heureux...]

(La Foule, Martha WainWright versionant Edith Piaf)

http://www.youtube.com/watch?v=gaw4U--QuUc

http://www.eraseletras.com/2009/03/traduccion-la-foule-edith-piaf.html

[...Carda un fred però tinc calor,

sóc als teus braços no hi ha lloc millor,

tot era fosc i ara és claror.

Anem de festa aquesta nit

vull que m'envegin tots els meus amics,

amb tu tinc ganes de fer el boig.

...

vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,

res mas dols que esmicolar-me lentament entre els teus dits...]

Núria (Els pets)

[perquè hi ha cançons que mereixen deixar-les escrites, tenen tanta raó...]

Petitesses...

Sí, m'ho crec. Existeix. No hi ha dubte. El teu somriure. La teva mirada. Els teus ulls. És real.

Mai havia pogut creure en aquest tipus de coses, mai. Era massa irreal creure que pogués passar. Creuar-te amb algú i pam! No saps què ha passat, però et quedes enganxat a terra i no et pots moure.

Mai m'havia passat i ara és tan a prop. M'agrada aquest tipus de coses perquè van molt a poc a poc i de tan a poc a poc que van les pots assaborir amb més delicadesa, gaudint de cada sensació, cada paraula, cada petit moviment. És tan intens que és indescriptible.

Moltes vegades no ens en adonem de l'important d'assaborir aquestes petites coses de la vida. I d'aquestes coses està format el tot, per alguna cosa serà doncs el fet de tenir-les.

Anem amb presses i ens passen desapercebudes de la mateixa manera que la persona que les veu, són petites coses impressionants.

Jo no sé perquè, però m'apunto al grup de les petites coses i ara mateix, n'estic gaudint mil de petites coses. I tú? en quin grup t'apuntes? Passes de llarg o et quedes?

Llum...

De sobte enmig de tota aquesta boira apareix una petita llum, cada cop s'apropa més a tu, i de sobte la tens al costat.

No saps ni d'on ha vingut, on va i perquè ve, l'únic que saps es que aquesta llum escalfa, suaument recorre cada nervi del teu cos, cada boci de pell, i et transmet aquesta dolçor i benestar que tant necessitaves.

Tornes a recordar la frase aquella que diu: el ball és el millor dels desitjos, la millor manera de transmetre-ho tot. I em quedo ballant amb tu. No se que se'n farà de la llum, però realment m'agradaria que aquesta llum hi fos tota l'estona que jo ballo amb tu.

Llum blava...

Bon Nadal desprès de tot...

Ja no m'enrecordo de com és el sentiment de Nadal...les llumetes són purs objectes, les nadales...soroll. No sé què ha passat. Hi sóc, però no ho sento. Simplement, estic. Però estic bé.

Tot i que hi ha vegades que sentir algunes notícies et cauen com una galleda d'aigua freda. Deu ser això, que l'aigua freda amb el Nadal no pot anar junt.

Dis-m'ho. Dis-me que s'ha acabat, per a que jo pugui tornar a somiar. Dis-me que va ser un passatemps i jo em buscaré un passatemps enmig de totes aquestes nadales.

Nadal...Bon Nadal, això diuen desprès de tot.

I és cert, totes les coses bones venen precedides per un "Bon". Bon dia. Bon Nadal.

Però si, és bo...

Sí, tens raó. Tot el que em diguis és veritat, és cert. Però jo continuaré dient-ne que és mentida. Que no, que NO. Perquè sempre acabes tenint raó i jo em quedo com una nena petita a qui li han dit que no ho torni a fer més, l'han renyat i l'han posat de cara a la paret.

M'entusiasma la manera que tens de demostrar-me que tens bons arguments, de dir-me que és bo sentir-se sol i si, tens raó.

Però jo no te la penso donar. Perquè em fa por estar sola, vull saber únicament que hi ha algú al meu costat, que estàs al meu costat recolzant-me. Però sí, tens raó, és bo estar sol.

Perquè m'entusiasma la manera que tens de viure el món que t'envolta. M'entusiasma. I sí, és bo estar sol, però no és bona la solitud.

Brrrr....y que bien que sientan unas dulces palabras al oïdo....

Saps què significa això no?

Que TÚ en tens la culpa!

I no...no em vinguis dient una altra vegada que és per culpa d'ell en temps passat, no. És culpa teva en temps passat pròxim.

Per què?

Per què li diuen amor...

...quan volen dir sexe?

(Mentides, tot són simplement...mentides)

Ni bitllets d'anada...

Ni bitllets de tornada...

Ni flors al rebre'm...

Ni esmorzars de bon matí quan m'aixeco...

Ni veure't somriure...

Ni RES amb tú...

Jo ja tinc el meu bitllet d'anada...

...el meu bitllet de tornada

...el meu girasol i la meva amapola esperant-me a l'habitació

...i esmorzars llegint aquell bon llibre tota sola mentre sento la estúpida televisió

...el reflex del meu somriure al mirall

...i TOT amb mi

Tant i tant i tant...

Saps aquell moment en que l'estòmac se't regira tant i tant i tant que no pots ni caminar i els pulmons s'apreten tant i tant i tant que no pots ni respirar?


Saps aquell moment en que el teu cervell només fa que donar-li voltes a la mateixa idea i maleeixes cada 20 segons la realitat passada perquè la realitat present no la pots viure per culpa d'alguna cosa del passat?


Doncs...si, ho sé.

Doncs...si, ho visc.

Decisions

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.

Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.

Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.

Però...algú sap quina és la millor opció?

Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.

Difícil decisió...

Somnis o realitats?

Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.

Els 6 sentits...

Cales perdudes en paratges verges, lliures d'haver set ocupades per mans culpables.

Aigua turquesa, que et recorda el mes profund dels somnis, aquells en els quals quan hi ets no pots escapar; aquells que t'atrapen l'anima i no te la deslliuren encara que tu vulguis.

Brisa que respon a la paraula tranquil·litat, que porta paraules de pau.

Olor de sal, que s'impregna en els sentits i et porta tota la eternitat per poder oblidar-la.

Arena suau, que s'escola pels dits igual de lent com baixa per un rellotge d'arena.

Fragilitat en els sorolls que entren en perfecta consonancia amb els batecs del cor.

Puc ser somiadora, bohemia, imaginativa, pero se tambe que unicament quan es conjuguen els elements i els sentits en aquest espai, hi soc jo amb totes les peces anteriorment perdudes del trenclacosques de la meva vida...

Y ya lo dicen...

...por la noche, todos los GATOS són pardos.