divendres, 23 de setembre de 2016

Silencio

Y es que a veces me duele el alma de tanto pensar.
Y es que a veces me duele el alma de tanto dolor.

Una fuerza que te arrastra, tanto que aprender.
Te deslizas lentamente al son de las horas, de los segundos, la inercia te hace continuar, lo aprendido, lo que te ha golpeado te hace seguir.
Notas que se desliza entre tus dedos, se te escapa y no puedes atraparlo para tenerlo junto a ti para siempre.

Dicen que los golpes enseñan, agotada de tanto duelo, de tanto dolor, que te hace crecer, te fortalece.
Necesitaría que estuvieses aquí, te podria contar cuanto te echo de menos. Como de importante fuiste para mi, con tus silencios, tu calma. En la sombra, pero siempre cerca.

Te contaria que ha sido un año muy duro. El más duro de mi vida (quizá vengan más, seguro), te diria que estoy cansada. Que hay días que no puedo más. Pero me levanto y sigo, sigo con la fuerza que jamás pensé que tendría. ¿Sabes que se fue una pequeña estrella? Cuídala, sé que lo harás, dile que la quiero en el alma, tanto, que duele.

Y te encontrarás con él, dile que le echo tanto de menos. Dile que le quiero, ahora que todos los recuerdos habrán vuelto a él. Ya sabrá quién soy otra vez.

Y aún sin conocerla casi, cuando la veas, dile que fue imprescindible para nosotras, en su soledad, nos acompañaba en nuestro camino.

Me duele el alma. Pero sé que te necesitaban más que aquí, que las cosas buenas se tienen que compartir y no han podido encontrar a nadie mejor. Aquí, no has podido hacerlo mejor.

Te quiero.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Simplemente

A veces, solo el tiempo pone las cosas en su lugar, cuanto tiempo hacia que no aparecía...
Han pasado años, muchos sueños se han creado, han crecido y han echado raíces, muchos.

Otros se han roto, nunca más volverán, pero te ayudaron a crecer.

A veces la vida es como un torbellino, sientes que todo vuela a tu alrededor, te mantienes fuerte, te coges a lo que te sostiene en pie, a aquello en lo que crees con todas tus fuerzas.

Vuelves a aquello que te hacía feliz, a lo más simple, aquí estoy. 

Uno necesita plasmar lo que tiene para verlo más claro, para tocarlo, palparlo, hacerlo real. Simplemente.

Sientes que la esencia de las cosas reside en lo esencial, en lo que te estremece por dentro; te recorre tus sentidos hasta la punta del más lejano nervio de tu cuerpo, eso; eso es, simplemente.

Vuelvo, con en mis principios, vuelvo.

Siempre estuve, siempre.

diumenge, 26 de setembre de 2010

porque nunca he tenido el corazón tan rojo

TE QUIERO! lo oyes??? me escuchas bien??? si, lo sé! me escuchas, lo oyes y lo sientes! Y ME GUSTA! Me gusta saberlo...

Quiero gritar hasta rabiar de tanta felicidad que tengo dentro.

Te quiero, pero te quiero con todo mi corazón. Es como estar dentro de un huracán de sentimientos, y todos ellos de alegría.

Sabes que frase me gusta: nunca he tenido el corazón tan rojo.

dimarts, 3 d’agost de 2010

És cert...

Allò que t'arranca de dins, que et desfà, que et mou les entranyes, el més ocult de la teva persona.

- Ep! D'on has sortit tu?
- Jo?
- Sí, tú.
- No ho sé, sempre hi he estat, amagat, petit, ocult, observante, acariciante per les nits quan no podies dormir, somiant quan tú no podies somiar. Bé, tampoc creguis que sóc totpoderós i omnipresent eh?
- No, es clar, però em sorprèn tot plegat, esperava tenir-te fa molt temps, perquè no vas venir abans?
- No podia.
- Ah, no?
- No, no m'haguessis sabut apreciar com ho fas ara i ara tampoc me'n aniré del teu costat, no ho he fet mai, i no ho faré pas ara tampoc.
- Em reconforta, cert, aquest alè fresc sempre hi ha set, ara el noto més que mai.
- És cert...tot és cert. Hi sóc. No cal que em busquis per veure'm en tot moment, només cal que tanquis els ulls per tenir-me.

divendres, 21 de maig de 2010

Y sudamos tanto que nos deshidratamos...


... sin descansar. Palabras sinsentido en medio de poros de esta piel entremezclada con tu sabor, tu sudor, mi sudor, haciendote el amor sin cesar, sin prisas. Saboreando cada recóndito lugar de este cuerpo. Y te cuento un cuento, más bien me lo invento, porque sabes una cosa? Se me da muy bien contar el cuento según me plazca, para llevarte donde tu quieras.

Donde prefieres esta vez? Donde tú quieras, pero sabes que solo te voy a llevar de una manera no?

Adivinalo: PLACER


Continuo explorando tu cuerpo....tu cuerpo...tu cuerpo...tu cuerpo...

diumenge, 7 de març de 2010

Ballo

Passa el temps i continues ballant...la llum blava és més forta que mai, et deixa emportar a un altre espai, t'agafa ben fort per dins, et fa sentir única, viva, lliure, increïblement feliç, vull ballar sense parar amb tú...agafa'm de la mà, tot serà més fàcil...

:)

dissabte, 20 de febrer de 2010

Pletórica


Hay días en los que tienes tiempo para poner tus pensamientos en orden, guardándolos en pequeños cajones (nunca os habían dicho que para relajaros teníais que guardar todo en una gran cómoda llena de pequeños cajoncitos en una habitación blanca?). Pues yo he hecho esto. Me he metido en mi habitación de color blanco y he encontrado mi cómoda.

De repente me he encontrado con mi realidad y me ha gustado (has oído eso?- me ha gustado-). Siento como un aire fresco dentro de mi, puedo respirar sin asfixiarme y sabes porque? Porque tu eres mi aire limpio, me dejas respirar, pero a la vez tú haces lo mismo.
Puedo caminar tranquilamente, sin que me hagas tropezar, hace poco que he empezado a caminar contigo, en este paseo sin fin, pero siento que podremos llevar una charla muy tranquila y que nos permitirá a la vez llevar este viaje muy lejos. Estoy pletórica y sencillamente es por la tranquilidad que me transmites y la paz interior que me proporcionas. Sé que no voy a caer, porque si caigo tu estarás para ayudarme.


[Una vida mejor es posible...eso dicen no?]

dimecres, 10 de febrer de 2010

...enivrés et heureux :)

[...et la foule vient, me jeter entre ses bras
Emportés par la foule qui nous traîne
nous entraîne
écrasés l'un contre l'autre
nous ne formons qu'un seul corp

Et le flot sans effort
nous pousse, enchaînés l'un et l'autre
et nous laisse tous deu
épanouis, enivrés et heureux...]

(La Foule, Martha WainWright versionant Edith Piaf)



dilluns, 25 de gener de 2010


[...Carda un fred però tinc calor,
sóc als teus braços no hi ha lloc millor,
tot era fosc i ara és claror.

Anem de festa aquesta nit
vull que m'envegin tots els meus amics,
amb tu tinc ganes de fer el boig.

...
vine i despentina'm, besa'm o assassina'm,
res mas dols que esmicolar-me lentament entre els teus dits...]




Núria (Els pets)


[perquè hi ha cançons que mereixen deixar-les escrites, tenen tanta raó...]

dimecres, 13 de gener de 2010

Petitesses...


Sí, m'ho crec. Existeix. No hi ha dubte. El teu somriure. La teva mirada. Els teus ulls. És real.
Mai havia pogut creure en aquest tipus de coses, mai. Era massa irreal creure que pogués passar. Creuar-te amb algú i pam! No saps què ha passat, però et quedes enganxat a terra i no et pots moure.
Mai m'havia passat i ara és tan a prop. M'agrada aquest tipus de coses perquè van molt a poc a poc i de tan a poc a poc que van les pots assaborir amb més delicadesa, gaudint de cada sensació, cada paraula, cada petit moviment. És tan intens que és indescriptible.
Moltes vegades no ens en adonem de l'important d'assaborir aquestes petites coses de la vida. I d'aquestes coses està format el tot, per alguna cosa serà doncs el fet de tenir-les.
Anem amb presses i ens passen desapercebudes de la mateixa manera que la persona que les veu, són petites coses impressionants.
Jo no sé perquè, però m'apunto al grup de les petites coses i ara mateix, n'estic gaudint mil de petites coses. I tú? en quin grup t'apuntes? Passes de llarg o et quedes?

diumenge, 3 de gener de 2010

Llum...

De sobte enmig de tota aquesta boira apareix una petita llum, cada cop s'apropa més a tu, i de sobte la tens al costat.
No saps ni d'on ha vingut, on va i perquè ve, l'únic que saps es que aquesta llum escalfa, suaument recorre cada nervi del teu cos, cada boci de pell, i et transmet aquesta dolçor i benestar que tant necessitaves.

Tornes a recordar la frase aquella que diu: el ball és el millor dels desitjos, la millor manera de transmetre-ho tot. I em quedo ballant amb tu. No se que se'n farà de la llum, però realment m'agradaria que aquesta llum hi fos tota l'estona que jo ballo amb tu.

Llum blava...

divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal desprès de tot...

Ja no m'enrecordo de com és el sentiment de Nadal...les llumetes són purs objectes, les nadales...soroll. No sé què ha passat. Hi sóc, però no ho sento. Simplement, estic. Però estic .
Tot i que hi ha vegades que sentir algunes notícies et cauen com una galleda d'aigua freda. Deu ser això, que l'aigua freda amb el Nadal no pot anar junt.
Dis-m'ho. Dis-me que s'ha acabat, per a que jo pugui tornar a somiar. Dis-me que va ser un passatemps i jo em buscaré un passatemps enmig de totes aquestes nadales.

Nadal...Bon Nadal, això diuen desprès de tot.

I és cert, totes les coses bones venen precedides per un "Bon". Bon dia. Bon Nadal.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Però si, és bo...

Sí, tens raó. Tot el que em diguis és veritat, és cert. Però jo continuaré dient-ne que és mentida. Que no, que NO. Perquè sempre acabes tenint raó i jo em quedo com una nena petita a qui li han dit que no ho torni a fer més, l'han renyat i l'han posat de cara a la paret.
M'entusiasma la manera que tens de demostrar-me que tens bons arguments, de dir-me que és bo sentir-se sol i si, tens raó.

Però jo no te la penso donar. Perquè em fa por estar sola, vull saber únicament que hi ha algú al meu costat, que estàs al meu costat recolzant-me. Però sí, tens raó, és bo estar sol.

Perquè m'entusiasma la manera que tens de viure el món que t'envolta. M'entusiasma. I sí, és bo estar sol, però no és bona la solitud.

diumenge, 13 de desembre de 2009




Brrrr....y que bien que sientan unas dulces palabras al oïdo....

dijous, 10 de desembre de 2009

Saps què significa això no?




Que en tens la culpa!



I no...no em vinguis dient una altra vegada que és per culpa d'ell en temps passat, no. És culpa teva en temps passat pròxim.

dijous, 26 de novembre de 2009

Per què?




Per què li diuen amor...


...quan volen dir sexe?



(Mentides, tot són simplement...mentides)

dimecres, 21 d’octubre de 2009


Ni bitllets d'anada...

Ni bitllets de tornada...

Ni flors al rebre'm...

Ni esmorzars de bon matí quan m'aixeco...

Ni veure't somriure...

Ni RES amb tú...



Jo ja tinc el meu bitllet d'anada...

...el meu bitllet de tornada

...el meu girasol i la meva amapola esperant-me a l'habitació

...i esmorzars llegint aquell bon llibre tota sola mentre sento la estúpida televisió

...el reflex del meu somriure al mirall

...i TOT amb mi

dimarts, 29 de setembre de 2009

Tant i tant i tant...

Saps aquell moment en que l'estòmac se't regira tant i tant i tant que no pots ni caminar i els pulmons s'apreten tant i tant i tant que no pots ni respirar?


Saps aquell moment en que el teu cervell només fa que donar-li voltes a la mateixa idea i maleeixes cada 20 segons la realitat passada perquè la realitat present no la pots viure per culpa d'alguna cosa del passat?


Doncs...si, ho sé.

Doncs...si, ho visc.

dijous, 3 de setembre de 2009

Decisions

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.


Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.


Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.


Però...algú sap quina és la millor opció?


Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.





Difícil decisió...

dimecres, 5 d’agost de 2009

Somnis o realitats?


Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.