Tant i tant i tant...

Saps aquell moment en que l'estòmac se't regira tant i tant i tant que no pots ni caminar i els pulmons s'apreten tant i tant i tant que no pots ni respirar?


Saps aquell moment en que el teu cervell només fa que donar-li voltes a la mateixa idea i maleeixes cada 20 segons la realitat passada perquè la realitat present no la pots viure per culpa d'alguna cosa del passat?


Doncs...si, ho sé.

Doncs...si, ho visc.

Decisions

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.

Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.

Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.

Però...algú sap quina és la millor opció?

Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.

Difícil decisió...