dijous, 3 de setembre de 2009

Decisions

Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.

No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.


Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.


Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.


Però...algú sap quina és la millor opció?


Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.





Difícil decisió...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Beatriiiz!
i això? ooogh, es molt sincer, molt bunic el que dius, sona hasta un siroll de mar per darrera.!
Un petóó (K)

_NuNs_ ha dit...

valora els pros i contres de cadascuna de les opcions i escull la q tingui una millor proporció, però sobretot... surt sencera de tot plegat ;)