Sempre hi ha un moment de solitud; aquell moment en que el teu cap i la teva ànima són un tot; aquell moment en que tu mateix no saps separar el pensament racional del pensament profund o irracional.No saps on anar i no saps tampoc ben bé què seguir.
Per una banda et decantaries pel camí fàcil; el que et vingui, sense tenir que molestar-te pel que podrà ser i el que t'afectarà.
Però per una altra banda, tens ganes d'arriscar-te, de saltar al buit, si cal; amb els ulls tapats, sense pensar.
Però...algú sap quina és la millor opció?
Ningú t'assegura, que ni tan sols el camí fàcil sigui el millor.
Difícil decisió...
2 comentaris:
Beatriiiz!
i això? ooogh, es molt sincer, molt bunic el que dius, sona hasta un siroll de mar per darrera.!
Un petóó (K)
valora els pros i contres de cadascuna de les opcions i escull la q tingui una millor proporció, però sobretot... surt sencera de tot plegat ;)
Publica un comentari a l'entrada