dimecres, 13 de gener de 2010

Petitesses...


Sí, m'ho crec. Existeix. No hi ha dubte. El teu somriure. La teva mirada. Els teus ulls. És real.
Mai havia pogut creure en aquest tipus de coses, mai. Era massa irreal creure que pogués passar. Creuar-te amb algú i pam! No saps què ha passat, però et quedes enganxat a terra i no et pots moure.
Mai m'havia passat i ara és tan a prop. M'agrada aquest tipus de coses perquè van molt a poc a poc i de tan a poc a poc que van les pots assaborir amb més delicadesa, gaudint de cada sensació, cada paraula, cada petit moviment. És tan intens que és indescriptible.
Moltes vegades no ens en adonem de l'important d'assaborir aquestes petites coses de la vida. I d'aquestes coses està format el tot, per alguna cosa serà doncs el fet de tenir-les.
Anem amb presses i ens passen desapercebudes de la mateixa manera que la persona que les veu, són petites coses impressionants.
Jo no sé perquè, però m'apunto al grup de les petites coses i ara mateix, n'estic gaudint mil de petites coses. I tú? en quin grup t'apuntes? Passes de llarg o et quedes?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo crec que em quedaré també amb les petites coses, ja que amb moltes petitesses al final pots construir el gratacels més alt que et pots arrivar a imaginar!! Viure el moment es una bona política de vida ja que si no hi pares atenció pasaran de llarg i no es podrà tornar enrera. Bea aquesta també l'apunto e! un petó Firmat:imaginat-ho pesigolla :)