dimarts, 4 d’agost del 2009

Els 6 sentits...

Cales perdudes en paratges verges, lliures d'haver set ocupades per mans culpables.




Aigua turquesa, que et recorda el mes profund dels somnis, aquells en els quals quan hi ets no pots escapar; aquells que t'atrapen l'anima i no te la deslliuren encara que tu vulguis.




Brisa que respon a la paraula tranquil·litat, que porta paraules de pau.




Olor de sal, que s'impregna en els sentits i et porta tota la eternitat per poder oblidar-la.




Arena suau, que s'escola pels dits igual de lent com baixa per un rellotge d'arena.




Fragilitat en els sorolls que entren en perfecta consonancia amb els batecs del cor.




Puc ser somiadora, bohemia, imaginativa, pero se tambe que unicament quan es conjuguen els elements i els sentits en aquest espai, hi soc jo amb totes les peces anteriorment perdudes del trenclacosques de la meva vida...