dimecres, 5 d’agost de 2009

Somnis o realitats?


Suau, digué en un respir.

La llum reflexava en els seus cabells igual que els seus dolços i esponjosos llavis lluïen al sol.

Poc a poc es desprengué de tot allò innecessari i prescindible que tenia.

Va notar aquella escalfor sota els seus peus, però també aquella aigua gèlida en tocar el seu cos nu.

Tota preocupació havia desaparegut de sobte, com acompanyant aquella brisa que surava en l'ambient i en els seus cabells daurats i entrelligats entre ells, que es confonien com un xiuxiueig de l'aire.

Aquella arena feia desaparèixer tota senyal del seu magnífic cos i aquella aigua transparent, turquesa i cristal·lina feia que poc a poc pogués tocar lentament el cel amb la punta dels seus dits.

1 comentari:

Marina Guiu ha dit...

Jo no sabia que tenies un blog!! :)
com estas guapa?